Albergínia a la planxa

Sabíeu que l’albergínia va tenir molt mala reputació? Se li atribuïa la capacitat de provocar bogeria fins al punt que va ser batejada com a Solanum insanum. Afortunadament, aquesta immerescuda mala premsa ja fa temps que ha passat i ara té un nom diferent (Solanum melongena) i se li reconeixen propietats molt beneficioses.

IMG_20160707_141207

Ingredients:

Albergínia tallada a rodanxes

Formatge de cabra

Vinagreta de mel amb comí

 

Timbal d’escalivada i salmó. Boníssim i lleuger!!!

L’albergínia és aigua en un 92% i té un contingut en proteïnes baix, hidrats de carboni i cap greix. Comparada amb altres verdures i hortalisses, conté una quantitat mitjana de fibra. El seu contingut en vitamines no és específicament rellevant en comparació amb la resta d’hortalisses.

L’efecte negatiu més destacable de l’albergínia és a causa del seu contingut en solanina: és molt adequat restringir el consum de solanàcies (patates, tomàquets, albergínies i pebrots) en cas de tenir inflamació a les articulacions o problemes d’ossos. La raó és que aquesta substància extreu el calci dels ossos i l’acumula en forma de cristalls, cosa que contribueix encara més a la descalcificació i la inflamació. Font: Ets el que menges

M’agrada molt l’escalivada feta al foc, de fet no em cansaria mai de menjar-ne. Però no sempre es troba el moment per fer-ne. Dilluns va ser un d’aquests dies afortunats, i vaig aprofitar per escalivar 5 pebrots i 4 albergínies. Vaig congelar-ne més de la meitat i una part la vaig deixar a la nevera per anar-la gastant. És escalivada i salmóun plaer inconfundible el sabor del foc i de la llenya en aquestes hortalises. Sempre ho embolicava tot amb paper de diari, però aquesta vegada no vaig embolicar les albergínies, perquè havia llegit que així la carn queda més blanca i no agafa el color verd fosc; i si, va resultar cert.

Ingredients:

– escalivada al gust

– 1 tall de salmó petit cuit al vapor ( 2′ 30”)

– Brots verds.

– Oli i sal