Hi ha més de 860 varietats diferents de carbassa, però a Catalunya en trobareu sobretot dues: la carbassa de rabequet,  que és la de tota la vida; i la de violí, més petita, en forma de cacauet i més còmoda de tallar. Hi ha carbasses tot l’any, però de varietats i gustos diferents: les d’estiu, per exemple, són una mica més amargues que les d’hivern, que solen ser més dolces. Malgrat que els criteris varien en funció del tipus de carbassa, quan en compreu busqueu sempre exemplars ferms i amb la pell intacta: si és d’estiu, és millor triar-ne una de mida mitjana, tendra, però ben desenvolupada. Les més tendres tenen la pell brillant, suau i no gaire dura. Si és molt pesada no la compreu, vol dir que la carn és eixuta.

IMG_20160722_145524Ingredients:

– carabassa blanca d’estiu (també és pot utilitzar carabassó o altres verdures)

-Festucs

– Oli, mel i sal gruixuda

Una manera fresca de gaudir de menjar carabassa amb totes les seves propietats. La tallem amb mandolina amb pell i tot, ja que jo és gens gruixuda. Ho arreglem amb una vinagreta d’oli amb mel i festucs.

No espereu que tingui molt gust ja que aquesta varietat no és dolça com les carabasses d’hivern. Per això el contrast de la mel dolça amb el gust salat dels festucs, li dóna un aire especial.

 

SOPA D’ESTIU

INGREDIENTS:

-SINDRIA

-TOMÀQUETS

-PEBROT VERD (al gust)

-COGOMBRE ( al gust)

– OLI

– LLAVORS DE ROELLA O SÈSAM

Utilitzarem un processador d’aliments tipus liguadora o en el meu cas una cold press juicery que premsa a baixes revolucions sense oxidar els nutrients dels aliments. Els anirem afegint i variant les quantitats segons gust i comensals. En el meu cas per uns 600ml he afegit una punta de cogombre i pebrot verd, 3 tomaquets, i un tall gruixut de sindria, si es vol més dolç afegirem més síndria o més tomata si es vol aconseguir un toc més àcid. Vagi de gust!!

IMG_20160720_140228

Albergínia a la planxa

Sabíeu que l’albergínia va tenir molt mala reputació? Se li atribuïa la capacitat de provocar bogeria fins al punt que va ser batejada com a Solanum insanum. Afortunadament, aquesta immerescuda mala premsa ja fa temps que ha passat i ara té un nom diferent (Solanum melongena) i se li reconeixen propietats molt beneficioses.

IMG_20160707_141207

Ingredients:

Albergínia tallada a rodanxes

Formatge de cabra

Vinagreta de mel amb comí

 

Chia breakfast!

Les llavors de chía: són una font excel·lent d’àcids grassos omega-3, fibra, fòsfor, calci, magnesi, potassi, ferro i seleni. Tenen molts antioxidants i aporten tots els aminoàcids essencials. És el vegetal amb més contingut en omega-3. Superaliment interessant per ajudar a prevenir malalties cardiovasculars, mantenir flexibles les membranes cel·lulars, ajudar a reduir els nivells de colesterol. Amb les llavors de chía podem fer púdings –remullades desprenen cap enfora els mucílags, i permeten aconseguir una textura gelatinosa–, acompanyar les postres, les amanides.. Font: Ets el que menges

RECEPTA BÀSICA DE PUDDING DE CHIA

Després dependrà de cadascú com ho vulgui complementar, creativitat al poder!!!

3 cullerades soperes (no cal carregar-les) de llavors de chia

1 tassa de líquid ( per exemple llet de civada, de coco, d’ametlla…o la llet vegetal que més us agradi, també va bé amb sucs o batuts, tot i que no ho he provat mai)

Ho barregem tot bé en un pot amb tapa i de tant en tant ho anem remenant perquè es reparteixin bé les llavors. La millor opció és deixar-ho reposar tota la nit a la nevera, si el dia següent ho trobem molt dens, sempre podem afegir més líquid.

Ara, cadascú s’ho pot menjar com més li agradi, afegint trossos de fruita, avena, mel, canyella, vainilla… el que tingueu.

Jo en aquest cas he afegit flocs de civada, mig kiwi i nabius vermells deshidratats. Bon esmorzar!!!!

IMG_20160311_093140

Més info sobre la chia extreta de “SaludViva”

Posee aminoácidos esenciales, proteínas, vitaminas del complejo B, minerales, selenio, hierro, calcio, fóforo, magnesio, zinc, potasio y quercetina, pero sobre todo ácidos grasos omega 3 un 60% de suaceite es ácido alfa linoléico, ademas se halla en equilibrio con el ácido graso omega 6 que también contiene.

Beneficios de la chia:

  • Ayuda a reducir el colesterol malo y los triglicéridos.
  • Ayuda a bajar el peso reduciendo el apetito y estimulando la sensación de plenitud.
  • Gran regulador del colon.
  • Regula la coagulación de la sangre, favorece la regeneración de las células de la piel, membranas, mucosas y nervios así como todos los tejidos.
  • Los ácidos grasos esenciales omega 3 ayudan a la concentración y memoria así como a combatir el déficit de atención.
  • Función neuronal: previene enfermedades psiquiátricas (depresión,), alzheimer, esquizofrenia, autismo.
  • Efecto anticancerígeno: propiedades antiinflamatorias por su alto contenido en antioxidantes y fibra.
  • Gestación y lactancia: desarrollo visual y neurológico del feto.Estimula el creciemiento, refuerza el sistema inmunológico.
  • Disminuye la dermatitis.

Tarda de cine… millor amb crispetes casolanes!!

Abans de penjar la recepta de com fer crispetes a casa, m’ha cridat l’atenció aquest post, el qual podeu trobar sencer a la web Ets el que menges.

Les crispetes dels cinemes no solen ser les més exquisides, a més, porten molt de greix i força sal –100 grams poden representar unes 400 quilocalories” per això, s’han de consumir amb molta moderació.

Les crispetes són un cereal, el blat de moro, en la composició del qual destaquen especialment els hidrats de carboni, és a dir, “els nutrients bàsics per a una alimentació saludable”. Així doncs, literalment, les crispetes es podrien convertir en un “refrigeri saludable”.“Si es preparen a casa, en una paella amb poc oli d’oliva, són una opció ideal. L’opció poc aconsellable són les crispetes de cinema, preparades amb una quantitat important de greixos afegits, saturats o trans, procedents del coco, la palma, etc.Vigilem també, amb les crispetes de microones, ja que “gairebé totes porten molt de greix, i també és de coco i de palma.

Per últim, l’AEDN fa referència a la sal i a la mida de la ració de les crispetes servides als cinemes. “La quantitat de sal és excessiva, i el mateix passa amb el sucre, pel que fa a les crispetes dolces”. I la mida “també és excessiva”. Si es té en compte que al cinema passem unes dues hores asseguts, sense fer cap activitat física i, per tant, sense que el nostre organisme faci una despesa energètica, el desequilibri és evident. “Caldria adequar la mida de la ració de les crispetes, la qual cosa no és possible, perquè són estàndards o, si no, compartir-les sempre”, conclou.

Però al mateix temps aporta punts positius, com és el fet que són un aperitiu sense gluten i, per consegüent, ideal per a criatures celíaques.

El consell, en què coincideixen tots els experts, és elaborar-les a casa en una paella amb poc oli d’oliva i amb un control de la sal i el sucre.

Per fer 2 racions racionals de crispetes casolanes necessitem:

60-70 gr de blat de moro

2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra

una olla alta amb tapa

P1080697

Posem l’oli a l’olla i deixem que agafi temperatura a foc mig. Un cop calent, tirem el blat de moro i deixem que les crispetes es facin, passat uns minuts quan no sentim que exploti cap, les treiem. Segurament us quedaran grans de blat de moro per obri. Jo acostumo a treure les crispetes que ja estan fetes i torno a calentar els altres grans.

Per últim les posem en un bol i al gust del consumidor, sense res, amb un polsim de sal o amb un polsim de sucre. Jo acostumo a menjar-les amb una mica de sal, però molt, molt poca quantitat. Cook&Eat

 

 

Brunch de diumenge -light pancakes-

El matí de diumenge, en general acostuma a ser més relaxat, el temps s’estira i sovint esmorzem tard, o pels més matiners, necessitaran una aportació extra de nutrients abans d’atacar un dinar.

El brunch és un neologisme entre els mots ‘breakfast + lunch’ introduït, com no, per la cultura  anglosaxona.

Els pancakes, són com unes creps franceses però amb una base diferent.

Amb les proporcions següents m’han sortit 6 pankes, més o menys del tamany del palmell de la mà.

1 plàtan

1ou

flocs de civada al gust (3-4 punys)

P1080703.JPG

Primer xafem el plàtan amb una forquilla, dins d’un bol. Seguidament incorporem els flocs de civada i en un bol a part batem l’ou i l’incorporem a la barreja anterior. Remenem bé i calentem una paella ( que sigui antiadherent, si no no podreu donar-los la volta)

Afegim dos o tres cullerades soperes de la barreja a la paella i fem un petit cercle amb cert gruix per poder-les girar. A foc mig, un cop s’han torrat d’un costat, amb l’ajuda d’una espàtula la girem.

Els podem decorar al gust, a mi m’agrada posar-hi fruita, mel, fruits secs… Cook&Eat

Si voleu veure una altra entrada sobre pancakes

https://mercebresco.wordpress.com/2015/09/26/pancakes/

P1080702.JPG

Si voleu veure una altra entrada sobre pancakes

https://mercebresco.wordpress.com/2015/09/26/pancakes/

Virus killer

Aquest suc aporta molta vitamina C, ajuda a eliminar toxines i purifica la pell. Té un toc lleugerament dolç.

1/2 remolatxaP1080704

Raïm vermell (al gust)

1/4 de llimona

1 rodanxa petita de gingebre

3 taronges

 

Passem tots els ingredients per la liquadora i gaudiu d’un bon suc per començar el mati. Cook&Eat

Cocktail antiox

Per prendre entre hores, mig matí, mitja tarda…. batut de fruita fast&fresh !!
P1080147

1 platan

2 o 3 tallades de meló (segons preferiu més líquid o més dens)

Un bon grapat de nabius

Llavors per decorar (sèsam,llinosa, etc…)

Per saber-ne més…..Perquè creieu que creix any rere any el consum mundial de nabius? Potser és perquè aquesta petita fruita del bosc amaga grans propietats antioxidants i moltes aplicacions terapèutiques?

Acció antioxidant potent
En general, les fruites del bosc són riques en antioxidants (antocians i carotenoides), que neutralitzen l’acció dels radicals lliures, nocius per a l’organisme. Els efectes fisiològics poden ser molt diversos: antiinflamatoris, d’acció antibacteriana, estimuladors del sistema immunitari i de reducció del risc de desenvolupar malalties degeneratives, cardiovasculars o fins i tot càncer. Revisant la bibliografia científica, en relació amb els antioxidants dels nabius, trobem els estudis següents:

  • Antioxidant potencial que podria limitar les malalties cardiovasculars, incloent l’arteriosclerosi, la isquèmia, les malalties neurodegeneratives i l’envelliment. Aquestes propietats s’han demostrat en cultius in vitro en què els compostos dels nabius (flavonoides com ara les antocianidines, proantocianidines i l’àcid ursòlic) contraresten l’estrès oxidatiu, disminueixen la inflamació i modulen l’expressió dels gens associats al progrés de les malalties (7).
  • Un estudi de revisió de 93 estudis d’intervenció (8) conclou que concentracions elevades de procianidines han mostrat (in vitro) que milloren el sistema vascular, incloent la capacitat antioxidant del plasma sanguini. Tot i això, l’estudi subratlla que, comparats amb els efectes in vitro, els efectes in vivo dels polifenols, encara que significants, són més limitats i que caldria aprofundir-hi per veure les conseqüències d’un consum a llarg termini.
  • Un estudi d’intervenció (9) sembla que demostra la millora en l’oxidació del colesterol LDL, la capacitat antioxidant del plasma sanguini, la dislipèmia i el metabolisme de la glucosa. Els beneficis s’observen tant en individus sans com en d’altres que tenen riscos metabòlics. Una altra revisió d’estudis d’observació clínica (10) apunta en la mateixa direcció. Hi ha estudis específics fets en dones amb síndrome metabòlica que indiquen també una reducció de l’oxidació de les lipoproteïnes, però en canvi no tenen efecte sobre la pressió sanguínia, els nivells de glucosa o el perfil lipídic.           Font: Ets el que menges

Plat multicolor, cromoteràpia!!!

amanidaAvui per sopar, res millor que una bona amanida. En aquesta hi he posat mesclum de brots verds. Com que algunes no en conec la traducció, copiaré directament tal i com mostra la bossa: mizuna, acelga roja, diente de león, mostaleza, acedera, cuerno de ciervo, ficoide glaciale, manzanilla, rúcula, cebollino chino, etc.

A més a més, també he afegit flors aromàtiques i decoratives com els pensaments. Altres ingredients són: germinal d’alfals, ravanetes, tomatetes, alvocat, remolatxa i llavors varies (sèsam, pipes, llavors de girasol, llavors de lli…)

En la següent fotografia es pot observar les flors de pensament.

M’interessa el tema de la cromoteràpia i he trobat una mica d’informació sobre el tema relacionat amb l’alimentació. Aquí us la deixo per si és del vostre interès!!

Vegem més concretament qamanida 2uè aporta cada color en la nostra alimentació:

–    Els aliments grocs contenen flavonoides, que ajuden a combatre les inflamacions cròniques i reforcen l’endoteli, un teixit que recobreix la zona interna dels vasos sanguinis i del cor. Trobarem aquests beneficis en aliments cítrics, com mandarines, taronges, pinya, pastanagues, carbasses i fruites exòtiques.
–    Els aliments blaus tenen com a tasca la protecció de les cèl•lules, per evitar que es tornin malignes, gràcies als antocians. Formen una mena de barrera protectora dels capil•lars i les artèries. En aquesta gamma trobarem els peixos, tant blancs com blaus, les albergínies, els nabius i la col llombarda.
–    Pel que fa als pigments vermells, propis de les fruites vermelles, el tomàquet i la carn, són rics en carotenoides i solen aliar-se amb els aliments grocs (flavonoides i antocians) en accions antioxidants i en la protecció dels ossos. Hem de vigilar de no prendre més de 2 vegades per setmana carn vermella, ja que té un alt contingut en greixos saturats.
–    Els verds estan determinats per la clorofil•la, que, en cas necessari, cobreix el groc o vermell dels carotenoides. També en els aliments verds trobem antocianines, tot i que poden variar segons el pH, ja que s’oxida i forma colors vermells, violetes, blaus o grocs.

Com podem veure, moltes de les substàncies que cuiden el nostre organisme funcionen millor si les combinem amb aliments d’altres colors, ja que les substàncies dels diferents pigments s’alien en la protecció del cos i potencien el seu efecte. Per això, val la pena prendre aliments de diferents colors per nodrir-nos com cal

COC DE GARROFA, l’alternativa a la xocolata més dolça.

L’altre dia, en una sortida una noia em va deixar provar el coc de garrofa. No l’havia tastat mai i em va sorprendre el color, la textura i el gust. Obviament, quan el vaig veure vaig preguntar si era de xocolata, i em vaig emportar una sorpresa quan em van dir que no, que era de garrofa. Més tard vaig buscar informació sobre la garrofa, perquè solament en sabia que ho menjaven els ases.

A continuació us deixo informació nutricional sobre aquesta lleguminosa: (Font: Ets el que menges)

La garrofa és el fruit d’un arbre (Ceratonia siliqua) lligat des de fa més de mil anys al paisatge de la costa mediterrània. Era utilitzada ja en època de l’antic Egipte com a endolcidor, i a Catalunya la van portar els romans. De la família de les lleguminoses, és una beina de color marró fosc que conté una polpa de sabor dolç que embolcalla les llavors. Aquestes beines es torren i es trituren per obtenir la farina de garrofa.

La farina de garrofa conté un 40-50% de sucres naturals (fructosa, glucosa, maltosa i sacarosa), de manera que és un aliment energètic amb sucres de curta durada; un 11% de proteïnes –és molt rica en l’aminoàcid essencial triptòfan, que és precursor de la serotonina, una substància que ens proporciona sensació de relaxació i tranquil·litat–, i menys del 2% de greixos, molt poc, sobretot si ho comparem amb el 23% del cacau pur.

De la mateixa manera que el cacau, conté quantitats significatives de minerals: ferro (proporcionalment en pes més que la carn de vedella), calci (també en pes més que la llet de vaca) i magnesi. Però la gran diferència amb el cacau és que la garrofa no conté àcid oxàlic, una substància que actua com a “lladre” de minerals i impedeix l’absorció intestinal del ferro i del calci.

Incorpora algunes vitamines, principalment la provitamina A (bona per a la vista), i algunes del grup B (B1, B2, B3, bones per al sistema nerviós), així com la vitamina D (responsable de la fixació del calci als ossos).

La garrofa doncs, és tracta d’un aliment lliure de gluten i, per tant, és apte per a celíacs.

Ingredients:

200gr de farina integral d’espelta (ATENCIÓ CELÍACS, podeu substituir-la per un altre tipus)

100gr de farina de garrofa

1/4 de litre de llet vegetal (per exemple llet d’avena)

2 culleradetes de llevadura en pols (ATENCIÓ ELS CELÍACS)

3 ous (millor si són ecològics)

8 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra

Si us agrada podeu posar-hi canyella en pols, unes nous o trossets de dàtil, etc…

2013-04-28 19.49.07oki

En un bol hi posem les farines, la llevadura  i la canyella si és el cas.

En un altre bol batrem els ous, agregarem la llet, l’oli i ho barrejarem tot.

Barrejarem les dos barreges dels dos bols fins que és converteixi en una mescla homogènia. Picarem les nous i les afegirem mentres barregem. Posem la massa en un motlle i un cop pre calentat el forn a 180º, l’introduim durant 25 minuts.

Després deixarem que refredi a temperatura ambient. Cook&Eat

P.d, Si us agrada més dolç, també podeu afegir una mica de mel.