Pizza, a la bella Italia!

Sabieu que….

El juny de 1889, per tal d’honorar la reina consort d’Itàlia, Margarida de Savoia, el cuiner napolità Raffaele Esposito creà la “Pizza Margarida”, una pizza guarnida amb tomàquets, mozzarella formatge i alfàbrega, que representaven els colors de la bandera italiana. Ell va ser el primer a incorporar formatge a la pizza.

La pizza té una llarga i complicada història. L’origen de la paraula “pizza” no és clar, apareix citat per primera vegada l’any 997 en llatí medieval. A Nàpols al segle XVI s’anomenava pizza a un tipus de galette plana de pa.

En aquell temps la pizza s’utilitzava com un sistema de prova per saber si la la temperatura dels forns era l’adequada, era un plat de gent pobra que es venia als carrers i no era considerat una recepta de cuina. Abans del segle XVII la pizza es cobria amb una salsa blanca que posteriorment va ser substituïda per l’oli, formatge, tomàquets o peix. El 1843 Alexadre Dumas (pare) va descriure la diversitat d’ingredients posats a sobre de la massa de pizza.

Feta aquesta petita introducció, passem al tema que ens importa. Sovint, menjar una pizza, significa quedar amb amics, el sopar del divendres davant de la tele, sopar de nit de futbol, quedada improvitzada amb amics, i un llarg etc….

Moltes vegades, per mandra o falta de temps les comprem fetes, però el millor és fer-les a casa. En aquest cas no és ni una cosa ni l’altra. Disposarem de la massa feta però serem més creatius amb els ingredients i sortirem del pernil dolç, els xampinyons i les olives. Espero que us agradi i encara més a quí l’oferiu!!!!

Ingredients per a una pizza:

  • Una massa fina (de la marca que més us agradi)P1080667
  • Tomàtes cherry partides per la meitat, al gust.
  • Un manat de rúcula.
  • Salsa de tomata amb sofregit si us agrada.
  • Pernil salat a trossos, al gust.
  • Formatge parmesà a làmines.
  • Oli d’oliva.

Procediment. Primerament, precalentarem el forn a 200º i mentrestant, traurem la massa de l’envàs i la disposarem a la reixeta per anar al forn, amb paper de cuina a sota. Tallem les tomatetes per la meitat i les reservem. Disposem la salsa de tomata damunt la pizza i anem posant els trossos de pernil, les cherries i el formatge amb un raig d’oli. Enfornem durant 25′ o el temps que ens indiqui l’envàs, tot i que, acostuma a requerir més temps. Al final de tot, quan veiem que comença a estar torradeta, afegim la rúcula i tanquem el forn. Perquè no es passi la rúcula, traiem la pizza, afegim un raig d’oli i a degustar. Cook&Eat

P1080669

Tenint en compte que la pizza conté força hidrats de carboni, és preferible menjar-la al migdia així el cos té més temps per assimilar, digerir i ‘gastar’ part d’aquests. Tot i això, cadascú que se la mengi quan li vingui de gust.

Anuncios