Tarda de cine… millor amb crispetes casolanes!!

Abans de penjar la recepta de com fer crispetes a casa, m’ha cridat l’atenció aquest post, el qual podeu trobar sencer a la web Ets el que menges.

Les crispetes dels cinemes no solen ser les més exquisides, a més, porten molt de greix i força sal –100 grams poden representar unes 400 quilocalories” per això, s’han de consumir amb molta moderació.

Les crispetes són un cereal, el blat de moro, en la composició del qual destaquen especialment els hidrats de carboni, és a dir, “els nutrients bàsics per a una alimentació saludable”. Així doncs, literalment, les crispetes es podrien convertir en un “refrigeri saludable”.“Si es preparen a casa, en una paella amb poc oli d’oliva, són una opció ideal. L’opció poc aconsellable són les crispetes de cinema, preparades amb una quantitat important de greixos afegits, saturats o trans, procedents del coco, la palma, etc.Vigilem també, amb les crispetes de microones, ja que “gairebé totes porten molt de greix, i també és de coco i de palma.

Per últim, l’AEDN fa referència a la sal i a la mida de la ració de les crispetes servides als cinemes. “La quantitat de sal és excessiva, i el mateix passa amb el sucre, pel que fa a les crispetes dolces”. I la mida “també és excessiva”. Si es té en compte que al cinema passem unes dues hores asseguts, sense fer cap activitat física i, per tant, sense que el nostre organisme faci una despesa energètica, el desequilibri és evident. “Caldria adequar la mida de la ració de les crispetes, la qual cosa no és possible, perquè són estàndards o, si no, compartir-les sempre”, conclou.

Però al mateix temps aporta punts positius, com és el fet que són un aperitiu sense gluten i, per consegüent, ideal per a criatures celíaques.

El consell, en què coincideixen tots els experts, és elaborar-les a casa en una paella amb poc oli d’oliva i amb un control de la sal i el sucre.

Per fer 2 racions racionals de crispetes casolanes necessitem:

60-70 gr de blat de moro

2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra

una olla alta amb tapa

Posem l’oli a l’olla i deixem que agafi temperatura a foc mig. Un cop calent, tirem el blat de moro i deixem que les crispetes es facin, passat uns minuts quan no sentim que exploti cap, les treiem. Segurament us quedaran grans de blat de moro per obri. Jo acostumo a treure les crispetes que ja estan fetes i torno a calentar els altres grans.

Per últim les posem en un bol i al gust del consumidor, sense res, amb un polsim de sal o amb un polsim de sucre. Jo acostumo a menjar-les amb una mica de sal, però molt, molt poca quantitat. Cook&Eat

 

 

Brunch de diumenge -light pancakes-

El matí de diumenge, en general acostuma a ser més relaxat, el temps s’estira i sovint esmorzem tard, o pels més matiners, necessitaran una aportació extra de nutrients abans d’atacar un dinar.

El brunch és un neologisme entre els mots ‘breakfast + lunch’ introduït, com no, per la cultura  anglosaxona.

Els pancakes, són com unes creps franceses però amb una base diferent.

Amb les proporcions següents m’han sortit 6 pankes, més o menys del tamany del palmell de la mà.

1 plàtan

1ou

flocs de civada al gust (3-4 punys)

Primer xafem el plàtan amb una forquilla, dins d’un bol. Seguidament incorporem els flocs de civada i en un bol a part batem l’ou i l’incorporem a la barreja anterior. Remenem bé i calentem una paella ( que sigui antiadherent, si no no podreu donar-los la volta)

Afegim dos o tres cullerades soperes de la barreja a la paella i fem un petit cercle amb cert gruix per poder-les girar. A foc mig, un cop s’han torrat d’un costat, amb l’ajuda d’una espàtula la girem.

Els podem decorar al gust, a mi m’agrada posar-hi fruita, mel, fruits secs… Cook&Eat

Si voleu veure una altra entrada sobre pancakes

Pancakes!!!!

Si voleu veure una altra entrada sobre pancakes

Pancakes!!!!

Virus killer

Aquest suc aporta molta vitamina C, ajuda a eliminar toxines i purifica la pell. Té un toc lleugerament dolç.

1/2 remolatxa

Raïm vermell (al gust)

1/4 de llimona

1 rodanxa petita de gingebre

3 taronges

 

Passem tots els ingredients per la liquadora i gaudiu d’un bon suc per començar el mati. Cook&Eat

Pizza, a la bella Italia!

Sabieu que….

El juny de 1889, per tal d’honorar la reina consort d’Itàlia, Margarida de Savoia, el cuiner napolità Raffaele Esposito creà la «Pizza Margarida», una pizza guarnida amb tomàquets, mozzarella formatge i alfàbrega, que representaven els colors de la bandera italiana. Ell va ser el primer a incorporar formatge a la pizza.

La pizza té una llarga i complicada història. L’origen de la paraula «pizza» no és clar, apareix citat per primera vegada l’any 997 en llatí medieval. A Nàpols al segle XVI s’anomenava pizza a un tipus de galette plana de pa.

En aquell temps la pizza s’utilitzava com un sistema de prova per saber si la la temperatura dels forns era l’adequada, era un plat de gent pobra que es venia als carrers i no era considerat una recepta de cuina. Abans del segle XVII la pizza es cobria amb una salsa blanca que posteriorment va ser substituïda per l’oli, formatge, tomàquets o peix. El 1843 Alexadre Dumas (pare) va descriure la diversitat d’ingredients posats a sobre de la massa de pizza.

Feta aquesta petita introducció, passem al tema que ens importa. Sovint, menjar una pizza, significa quedar amb amics, el sopar del divendres davant de la tele, sopar de nit de futbol, quedada improvitzada amb amics, i un llarg etc….

Moltes vegades, per mandra o falta de temps les comprem fetes, però el millor és fer-les a casa. En aquest cas no és ni una cosa ni l’altra. Disposarem de la massa feta però serem més creatius amb els ingredients i sortirem del pernil dolç, els xampinyons i les olives. Espero que us agradi i encara més a quí l’oferiu!!!!

Ingredients per a una pizza:

• Una massa fina (de la marca que més us agradi)
• Tomàtes cherry partides per la meitat, al gust.
• Un manat de rúcula.
• Salsa de tomata amb sofregit si us agrada.
• Pernil salat a trossos, al gust.
• Formatge parmesà a làmines.
• Oli d’oliva.

Procediment. Primerament, precalentarem el forn a 200º i mentrestant, traurem la massa de l’envàs i la disposarem a la reixeta per anar al forn, amb paper de cuina a sota. Tallem les tomatetes per la meitat i les reservem. Disposem la salsa de tomata damunt la pizza i anem posant els trossos de pernil, les cherries i el formatge amb un raig d’oli. Enfornem durant 25′ o el temps que ens indiqui l’envàs, tot i que, acostuma a requerir més temps. Al final de tot, quan veiem que comença a estar torradeta, afegim la rúcula i tanquem el forn. Perquè no es passi la rúcula, traiem la pizza, afegim un raig d’oli i a degustar. Cook&Eat

Tenint en compte que la pizza conté força hidrats de carboni, és preferible menjar-la al migdia així el cos té més temps per assimilar, digerir i ‘gastar’ part d’aquests. Tot i això, cadascú que se la mengi quan li vingui de gust.

Pastís de formatge a la mandarina

Avui farem un postre una mica més calòric, però és pràctic per si heu de portar alguna cosa dolça a casa de familiars i amics. Tot i així, intentarem rebaixar-ho.

És un postre fàcil i amb aquestes proporcions l’últim cop que el vaig fer, vam menjar 9 persones una ració normal, sense accedir-se.

Ingredients:

1/4 kg de formatge blanc light per untar.

3 ous

3 iogurts naturals

4 cullerades de farina integral

60 gr de sucre, o mel al gust

El suc d’una mandarina

Gallons de mandarina

Fulles de menta

1. Preparar la massa. Precalentem el forn a 200º. Mentrestant, batem els ous, afegim el formatge, els iogurts, 3 cullerades de farina, el suc d’una mandarina i l’edulcorant que desitgem. Ho barregem tot fins a obtindre una massa llisa i homogènia.
2. Disposem la massa al motlle. Passem unes gotes d’oli pel motlle. Jo he triat un de rodó desmuntable. Posem la massa i l’anivellem amb una espatula si fa falta.
3. Forn. Baixem la temperatura a 175º i coem el pastís durant 25′ -30′ en posició mitja. Apaguem el forn i la deixem reposar uns minuts. Un cop tebi, la traiem del forn i esperarem a que estigui freda per desmotllar-la.
4. Decoració. Pelem la mandarina restant (1/2 serà suficient) separem els gallons i els disposem de manera circular o com vulguem. Al mig podem posar el bri de menta.

P.D Altres decoracions…….

Podem fer un almívar amb 25 g. de sucre i 100 ml d’aigua. Deixem en remull en aigua freda 2 fulles de gelatina durant 5 minuts. Les escorrem i les dissolem amb l’almívar calent. Quant estigui fred, aboquem sobre el pastís vigilant que quedi uniforme i ho deixem quallar a la nevera unes 3 hores.

També…. podem banyar els gallons de mandarina amb xocolata negra desfeta.