Comparte esto:

Hi ha més de 860 varietats diferents de carbassa, però a Catalunya en trobareu sobretot dues: la carbassa de rabequet,  que és la de tota la vida; i la de violí, més petita, en forma de cacauet i més còmoda de tallar. Hi ha carbasses tot l’any, però de varietats i gustos diferents: les d’estiu, per exemple, són una mica més amargues que les d’hivern, que solen ser més dolces. Malgrat que els criteris varien en funció del tipus de carbassa, quan en compreu busqueu sempre exemplars ferms i amb la pell intacta: si és d’estiu, és millor triar-ne una de mida mitjana, tendra, però ben desenvolupada. Les més tendres tenen la pell brillant, suau i no gaire dura. Si és molt pesada no la compreu, vol dir que la carn és eixuta.

Ingredients:

– carabassa blanca d’estiu (també és pot utilitzar carabassó o altres verdures)

-Festucs

– Oli, mel i sal gruixuda

Una manera fresca de gaudir de menjar carabassa amb totes les seves propietats. La tallem amb mandolina amb pell i tot, ja que jo és gens gruixuda. Ho arreglem amb una vinagreta d’oli amb mel i festucs.

No espereu que tingui molt gust ja que aquesta varietat no és dolça com les carabasses d’hivern. Per això el contrast de la mel dolça amb el gust salat dels festucs, li dóna un aire especial.

 

SOPA D’ESTIU

INGREDIENTS:

-SINDRIA

-TOMÀQUETS

-PEBROT VERD (al gust)

-COGOMBRE ( al gust)

– OLI

– LLAVORS DE ROELLA O SÈSAM

Utilitzarem un processador d’aliments tipus liguadora o en el meu cas una cold press juicery que premsa a baixes revolucions sense oxidar els nutrients dels aliments. Els anirem afegint i variant les quantitats segons gust i comensals. En el meu cas per uns 600ml he afegit una punta de cogombre i pebrot verd, 3 tomaquets, i un tall gruixut de sindria, si es vol més dolç afegirem més síndria o més tomata si es vol aconseguir un toc més àcid. Vagi de gust!!

Albergínia a la planxa

Sabíeu que l’albergínia va tenir molt mala reputació? Se li atribuïa la capacitat de provocar bogeria fins al punt que va ser batejada com a Solanum insanum. Afortunadament, aquesta immerescuda mala premsa ja fa temps que ha passat i ara té un nom diferent (Solanum melongena) i se li reconeixen propietats molt beneficioses.

Ingredients:

Albergínia tallada a rodanxes

Formatge de cabra

Vinagreta de mel amb comí

 

Chia breakfast!

Les llavors de chía: són una font excel·lent d’àcids grassos omega-3, fibra, fòsfor, calci, magnesi, potassi, ferro i seleni. Tenen molts antioxidants i aporten tots els aminoàcids essencials. És el vegetal amb més contingut en omega-3. Superaliment interessant per ajudar a prevenir malalties cardiovasculars, mantenir flexibles les membranes cel·lulars, ajudar a reduir els nivells de colesterol. Amb les llavors de chía podem fer púdings –remullades desprenen cap enfora els mucílags, i permeten aconseguir una textura gelatinosa–, acompanyar les postres, les amanides.. Font: Ets el que menges

RECEPTA BÀSICA DE PUDDING DE CHIA

Després dependrà de cadascú com ho vulgui complementar, creativitat al poder!!!

3 cullerades soperes (no cal carregar-les) de llavors de chia

1 tassa de líquid ( per exemple llet de civada, de coco, d’ametlla…o la llet vegetal que més us agradi, també va bé amb sucs o batuts, tot i que no ho he provat mai)

Ho barregem tot bé en un pot amb tapa i de tant en tant ho anem remenant perquè es reparteixin bé les llavors. La millor opció és deixar-ho reposar tota la nit a la nevera, si el dia següent ho trobem molt dens, sempre podem afegir més líquid.

Ara, cadascú s’ho pot menjar com més li agradi, afegint trossos de fruita, avena, mel, canyella, vainilla… el que tingueu.

Jo en aquest cas he afegit flocs de civada, mig kiwi i nabius vermells deshidratats. Bon esmorzar!!!!

Més info sobre la chia extreta de «SaludViva»

Posee aminoácidos esenciales, proteínas, vitaminas del complejo B, minerales, selenio, hierro, calcio, fóforo, magnesio, zinc, potasio y quercetina, pero sobre todo ácidos grasos omega 3 un 60% de suaceite es ácido alfa linoléico, ademas se halla en equilibrio con el ácido graso omega 6 que también contiene.

Beneficios de la chia:

• Ayuda a reducir el colesterol malo y los triglicéridos.
• Ayuda a bajar el peso reduciendo el apetito y estimulando la sensación de plenitud.
• Gran regulador del colon.
• Regula la coagulación de la sangre, favorece la regeneración de las células de la piel, membranas, mucosas y nervios así como todos los tejidos.
• Los ácidos grasos esenciales omega 3 ayudan a la concentración y memoria así como a combatir el déficit de atención.
• Función neuronal: previene enfermedades psiquiátricas (depresión,), alzheimer, esquizofrenia, autismo.
• Efecto anticancerígeno: propiedades antiinflamatorias por su alto contenido en antioxidantes y fibra.
• Gestación y lactancia: desarrollo visual y neurológico del feto.Estimula el creciemiento, refuerza el sistema inmunológico.
• Disminuye la dermatitis.

Tarda de cine… millor amb crispetes casolanes!!

Abans de penjar la recepta de com fer crispetes a casa, m’ha cridat l’atenció aquest post, el qual podeu trobar sencer a la web Ets el que menges.

Les crispetes dels cinemes no solen ser les més exquisides, a més, porten molt de greix i força sal –100 grams poden representar unes 400 quilocalories” per això, s’han de consumir amb molta moderació.

Les crispetes són un cereal, el blat de moro, en la composició del qual destaquen especialment els hidrats de carboni, és a dir, “els nutrients bàsics per a una alimentació saludable”. Així doncs, literalment, les crispetes es podrien convertir en un “refrigeri saludable”.“Si es preparen a casa, en una paella amb poc oli d’oliva, són una opció ideal. L’opció poc aconsellable són les crispetes de cinema, preparades amb una quantitat important de greixos afegits, saturats o trans, procedents del coco, la palma, etc.Vigilem també, amb les crispetes de microones, ja que “gairebé totes porten molt de greix, i també és de coco i de palma.

Per últim, l’AEDN fa referència a la sal i a la mida de la ració de les crispetes servides als cinemes. “La quantitat de sal és excessiva, i el mateix passa amb el sucre, pel que fa a les crispetes dolces”. I la mida “també és excessiva”. Si es té en compte que al cinema passem unes dues hores asseguts, sense fer cap activitat física i, per tant, sense que el nostre organisme faci una despesa energètica, el desequilibri és evident. “Caldria adequar la mida de la ració de les crispetes, la qual cosa no és possible, perquè són estàndards o, si no, compartir-les sempre”, conclou.

Però al mateix temps aporta punts positius, com és el fet que són un aperitiu sense gluten i, per consegüent, ideal per a criatures celíaques.

El consell, en què coincideixen tots els experts, és elaborar-les a casa en una paella amb poc oli d’oliva i amb un control de la sal i el sucre.

Per fer 2 racions racionals de crispetes casolanes necessitem:

60-70 gr de blat de moro

2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra

una olla alta amb tapa

Posem l’oli a l’olla i deixem que agafi temperatura a foc mig. Un cop calent, tirem el blat de moro i deixem que les crispetes es facin, passat uns minuts quan no sentim que exploti cap, les treiem. Segurament us quedaran grans de blat de moro per obri. Jo acostumo a treure les crispetes que ja estan fetes i torno a calentar els altres grans.

Per últim les posem en un bol i al gust del consumidor, sense res, amb un polsim de sal o amb un polsim de sucre. Jo acostumo a menjar-les amb una mica de sal, però molt, molt poca quantitat. Cook&Eat

 

 

Brunch de diumenge -light pancakes-

El matí de diumenge, en general acostuma a ser més relaxat, el temps s’estira i sovint esmorzem tard, o pels més matiners, necessitaran una aportació extra de nutrients abans d’atacar un dinar.

El brunch és un neologisme entre els mots ‘breakfast + lunch’ introduït, com no, per la cultura  anglosaxona.

Els pancakes, són com unes creps franceses però amb una base diferent.

Amb les proporcions següents m’han sortit 6 pankes, més o menys del tamany del palmell de la mà.

1 plàtan

1ou

flocs de civada al gust (3-4 punys)

Primer xafem el plàtan amb una forquilla, dins d’un bol. Seguidament incorporem els flocs de civada i en un bol a part batem l’ou i l’incorporem a la barreja anterior. Remenem bé i calentem una paella ( que sigui antiadherent, si no no podreu donar-los la volta)

Afegim dos o tres cullerades soperes de la barreja a la paella i fem un petit cercle amb cert gruix per poder-les girar. A foc mig, un cop s’han torrat d’un costat, amb l’ajuda d’una espàtula la girem.

Els podem decorar al gust, a mi m’agrada posar-hi fruita, mel, fruits secs… Cook&Eat

Si voleu veure una altra entrada sobre pancakes

Pancakes!!!!

Si voleu veure una altra entrada sobre pancakes

Pancakes!!!!

Virus killer

Aquest suc aporta molta vitamina C, ajuda a eliminar toxines i purifica la pell. Té un toc lleugerament dolç.

1/2 remolatxa

Raïm vermell (al gust)

1/4 de llimona

1 rodanxa petita de gingebre

3 taronges

 

Passem tots els ingredients per la liquadora i gaudiu d’un bon suc per començar el mati. Cook&Eat

Pizza, a la bella Italia!

Sabieu que….

El juny de 1889, per tal d’honorar la reina consort d’Itàlia, Margarida de Savoia, el cuiner napolità Raffaele Esposito creà la «Pizza Margarida», una pizza guarnida amb tomàquets, mozzarella formatge i alfàbrega, que representaven els colors de la bandera italiana. Ell va ser el primer a incorporar formatge a la pizza.

La pizza té una llarga i complicada història. L’origen de la paraula «pizza» no és clar, apareix citat per primera vegada l’any 997 en llatí medieval. A Nàpols al segle XVI s’anomenava pizza a un tipus de galette plana de pa.

En aquell temps la pizza s’utilitzava com un sistema de prova per saber si la la temperatura dels forns era l’adequada, era un plat de gent pobra que es venia als carrers i no era considerat una recepta de cuina. Abans del segle XVII la pizza es cobria amb una salsa blanca que posteriorment va ser substituïda per l’oli, formatge, tomàquets o peix. El 1843 Alexadre Dumas (pare) va descriure la diversitat d’ingredients posats a sobre de la massa de pizza.

Feta aquesta petita introducció, passem al tema que ens importa. Sovint, menjar una pizza, significa quedar amb amics, el sopar del divendres davant de la tele, sopar de nit de futbol, quedada improvitzada amb amics, i un llarg etc….

Moltes vegades, per mandra o falta de temps les comprem fetes, però el millor és fer-les a casa. En aquest cas no és ni una cosa ni l’altra. Disposarem de la massa feta però serem més creatius amb els ingredients i sortirem del pernil dolç, els xampinyons i les olives. Espero que us agradi i encara més a quí l’oferiu!!!!

Ingredients per a una pizza:

• Una massa fina (de la marca que més us agradi)
• Tomàtes cherry partides per la meitat, al gust.
• Un manat de rúcula.
• Salsa de tomata amb sofregit si us agrada.
• Pernil salat a trossos, al gust.
• Formatge parmesà a làmines.
• Oli d’oliva.

Procediment. Primerament, precalentarem el forn a 200º i mentrestant, traurem la massa de l’envàs i la disposarem a la reixeta per anar al forn, amb paper de cuina a sota. Tallem les tomatetes per la meitat i les reservem. Disposem la salsa de tomata damunt la pizza i anem posant els trossos de pernil, les cherries i el formatge amb un raig d’oli. Enfornem durant 25′ o el temps que ens indiqui l’envàs, tot i que, acostuma a requerir més temps. Al final de tot, quan veiem que comença a estar torradeta, afegim la rúcula i tanquem el forn. Perquè no es passi la rúcula, traiem la pizza, afegim un raig d’oli i a degustar. Cook&Eat

Tenint en compte que la pizza conté força hidrats de carboni, és preferible menjar-la al migdia així el cos té més temps per assimilar, digerir i ‘gastar’ part d’aquests. Tot i això, cadascú que se la mengi quan li vingui de gust.

Sopar lleuger a base de verdures.a

 Avui per sopar… verduretes!!!!

Ingredients:

Carbassó

1 pastanaga

1/2 ceba

1 dent d’all

3 punys d’espinacs

pinyons torrats

Llavors de roella

Oli d’oliva

Primer de tot tallarem el carabassó, la ceba i la pastanaga i els farem al vapor 3′. Mentrestant, passarem ràpidament amb un raig d’oli els espinacs, la dent d’all tallada ben petita i els pinyons. Emplatem i a sopar!!!!

Amanida

Amanida fresca a base de:

Cuscus 80gr

Algues espagueti de mar (previament hidratades)

1 llauna de tonyina

Espinacs

Tomates

Formatge fresc

Primer de tot hidratarem les algues i mentrestant farem el cuscús. Posem aigua a bullir i posem el cuscús durant 3′. Tanquem el foc i deixem reposar 3′ més. Netegem les fulles d’espinacs i enllestim el plat.

Per saber-ne més…

Les algues són les verdures del mar i, com a tals, tenen poques calories, però un valor nutricional molt alt. Per això és un aliment essencial a la cuina.

En aquest article, destaquem només les propietats de les algues, per potenciar el creixement i l’enfortiment d’ungles, cabells i ossos, gràcies al fet que són molt riques en minerals com el calci, magnesi, fòsfor… Si hi sumem la vitamina D, que l’obtenim del sol, aconseguim una bona sinergia i un creixement òptim i natural. Però les propietats de les algues van més enllà.

Cal destacar que 15 g d’algues hidratades equivalen al calci d’un got de llet, i amb una absorció i biodisponibilitat molt bones. Aquesta ració és per a un adult; al final de l’article parlem de les recomanacions per als nens.

Les proteïnes que aporten (amb tots els aminoàcids essencials, entre d’altres) són molt valuoses per potenciar el creixement fins a l’adolescència. Així doncs, són fantàstiques per acabar de completar alguns plats i fer-los molt més nutritius.

Font: Ets el que menges.