Plat multicolor, cromoteràpia!!!

amanidaAvui per sopar, res millor que una bona amanida. En aquesta hi he posat mesclum de brots verds. Com que algunes no en conec la traducció, copiaré directament tal i com mostra la bossa: mizuna, acelga roja, diente de león, mostaleza, acedera, cuerno de ciervo, ficoide glaciale, manzanilla, rúcula, cebollino chino, etc.

A més a més, també he afegit flors aromàtiques i decoratives com els pensaments. Altres ingredients són: germinal d’alfals, ravanetes, tomatetes, alvocat, remolatxa i llavors varies (sèsam, pipes, llavors de girasol, llavors de lli…)

En la següent fotografia es pot observar les flors de pensament.

M’interessa el tema de la cromoteràpia i he trobat una mica d’informació sobre el tema relacionat amb l’alimentació. Aquí us la deixo per si és del vostre interès!!

Vegem més concretament qamanida 2uè aporta cada color en la nostra alimentació:

–    Els aliments grocs contenen flavonoides, que ajuden a combatre les inflamacions cròniques i reforcen l’endoteli, un teixit que recobreix la zona interna dels vasos sanguinis i del cor. Trobarem aquests beneficis en aliments cítrics, com mandarines, taronges, pinya, pastanagues, carbasses i fruites exòtiques.
–    Els aliments blaus tenen com a tasca la protecció de les cèl•lules, per evitar que es tornin malignes, gràcies als antocians. Formen una mena de barrera protectora dels capil•lars i les artèries. En aquesta gamma trobarem els peixos, tant blancs com blaus, les albergínies, els nabius i la col llombarda.
–    Pel que fa als pigments vermells, propis de les fruites vermelles, el tomàquet i la carn, són rics en carotenoides i solen aliar-se amb els aliments grocs (flavonoides i antocians) en accions antioxidants i en la protecció dels ossos. Hem de vigilar de no prendre més de 2 vegades per setmana carn vermella, ja que té un alt contingut en greixos saturats.
–    Els verds estan determinats per la clorofil•la, que, en cas necessari, cobreix el groc o vermell dels carotenoides. També en els aliments verds trobem antocianines, tot i que poden variar segons el pH, ja que s’oxida i forma colors vermells, violetes, blaus o grocs.

Com podem veure, moltes de les substàncies que cuiden el nostre organisme funcionen millor si les combinem amb aliments d’altres colors, ja que les substàncies dels diferents pigments s’alien en la protecció del cos i potencien el seu efecte. Per això, val la pena prendre aliments de diferents colors per nodrir-nos com cal

Anuncios

COC DE GARROFA, l’alternativa a la xocolata més dolça.

L’altre dia, en una sortida una noia em va deixar provar el coc de garrofa. No l’havia tastat mai i em va sorprendre el color, la textura i el gust. Obviament, quan el vaig veure vaig preguntar si era de xocolata, i em vaig emportar una sorpresa quan em van dir que no, que era de garrofa. Més tard vaig buscar informació sobre la garrofa, perquè solament en sabia que ho menjaven els ases.

A continuació us deixo informació nutricional sobre aquesta lleguminosa: (Font: Ets el que menges)

La garrofa és el fruit d’un arbre (Ceratonia siliqua) lligat des de fa més de mil anys al paisatge de la costa mediterrània. Era utilitzada ja en època de l’antic Egipte com a endolcidor, i a Catalunya la van portar els romans. De la família de les lleguminoses, és una beina de color marró fosc que conté una polpa de sabor dolç que embolcalla les llavors. Aquestes beines es torren i es trituren per obtenir la farina de garrofa.

La farina de garrofa conté un 40-50% de sucres naturals (fructosa, glucosa, maltosa i sacarosa), de manera que és un aliment energètic amb sucres de curta durada; un 11% de proteïnes –és molt rica en l’aminoàcid essencial triptòfan, que és precursor de la serotonina, una substància que ens proporciona sensació de relaxació i tranquil·litat–, i menys del 2% de greixos, molt poc, sobretot si ho comparem amb el 23% del cacau pur.

De la mateixa manera que el cacau, conté quantitats significatives de minerals: ferro (proporcionalment en pes més que la carn de vedella), calci (també en pes més que la llet de vaca) i magnesi. Però la gran diferència amb el cacau és que la garrofa no conté àcid oxàlic, una substància que actua com a “lladre” de minerals i impedeix l’absorció intestinal del ferro i del calci.

Incorpora algunes vitamines, principalment la provitamina A (bona per a la vista), i algunes del grup B (B1, B2, B3, bones per al sistema nerviós), així com la vitamina D (responsable de la fixació del calci als ossos).

La garrofa doncs, és tracta d’un aliment lliure de gluten i, per tant, és apte per a celíacs.

Ingredients:

200gr de farina integral d’espelta (ATENCIÓ CELÍACS, podeu substituir-la per un altre tipus)

100gr de farina de garrofa

1/4 de litre de llet vegetal (per exemple llet d’avena)

2 culleradetes de llevadura en pols (ATENCIÓ ELS CELÍACS)

3 ous (millor si són ecològics)

8 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra

Si us agrada podeu posar-hi canyella en pols, unes nous o trossets de dàtil, etc…

2013-04-28 19.49.07oki

En un bol hi posem les farines, la llevadura  i la canyella si és el cas.

En un altre bol batrem els ous, agregarem la llet, l’oli i ho barrejarem tot.

Barrejarem les dos barreges dels dos bols fins que és converteixi en una mescla homogènia. Picarem les nous i les afegirem mentres barregem. Posem la massa en un motlle i un cop pre calentat el forn a 180º, l’introduim durant 25 minuts.

Després deixarem que refredi a temperatura ambient. Cook&Eat

P.d, Si us agrada més dolç, també podeu afegir una mica de mel.

PRETZEL. En forma d’infinit!!!!!

L’altre dia vaig fer pa d’espelta i em va sobrar una mica de massa, vaig aprofitar per fer aquest llaç. Al damunt hi ha llavors varies, sèsam, llavors de roella i comí en espècie.

brazel

Un pretzel és un tipus de galeta o brioix enfornat, i retorçat en forma de llaç. El seu origen es troba en Alemanya, i és bastant popular Alsàcia, Amèria del Nord i Austràlia. El seu nom prové de la paraula alemanya Brezel, derivada del llatí bracellus, ‘braç petit’. Aquest nom es deu al fet que la seva forma recorda a dos braços entrellaçats. En Alemanya i especialment a Baviera, lloc del seu naixement, el pretzel és molt diferent del dels Estats Units. Forma part del menjar típic del país i és un tipus de pa salat.

Bàsicament hi ha dues categories: els pretzels de galeta i els pretzels de pa tou. El segon tipus es pot preparar amb una gran varietat de sabors, que inclouen ametlla, all, etc. Font: viquipèdia.

Brunch perfecte!!!!!

Ingredients:

– 1 ouremenat

– uns daus de carbassa

– 3 xampinyons

– espinacs al gust

– 1/2 ceba petita

– 5 avellanes picades

– 1 all negre

– 1 llesca de pa d’espelta

– tomata, oli i sal grossa.

– espècies: pebre i comí.

Primer de tot passarem els talls de carabassa finets per oli  en una cassola. després afegim els xampinyons i els espinacs. Per últim afegim l’ou . Decorem amb all negre i espècies.

Timbal d’escalivada i salmó. Boníssim i lleuger!!!

L’albergínia és aigua en un 92% i té un contingut en proteïnes baix, hidrats de carboni i cap greix. Comparada amb altres verdures i hortalisses, conté una quantitat mitjana de fibra. El seu contingut en vitamines no és específicament rellevant en comparació amb la resta d’hortalisses.

L’efecte negatiu més destacable de l’albergínia és a causa del seu contingut en solanina: és molt adequat restringir el consum de solanàcies (patates, tomàquets, albergínies i pebrots) en cas de tenir inflamació a les articulacions o problemes d’ossos. La raó és que aquesta substància extreu el calci dels ossos i l’acumula en forma de cristalls, cosa que contribueix encara més a la descalcificació i la inflamació. Font: Ets el que menges

M’agrada molt l’escalivada feta al foc, de fet no em cansaria mai de menjar-ne. Però no sempre es troba el moment per fer-ne. Dilluns va ser un d’aquests dies afortunats, i vaig aprofitar per escalivar 5 pebrots i 4 albergínies. Vaig congelar-ne més de la meitat i una part la vaig deixar a la nevera per anar-la gastant. És escalivada i salmóun plaer inconfundible el sabor del foc i de la llenya en aquestes hortalises. Sempre ho embolicava tot amb paper de diari, però aquesta vegada no vaig embolicar les albergínies, perquè havia llegit que així la carn queda més blanca i no agafa el color verd fosc; i si, va resultar cert.

Ingredients:

– escalivada al gust

– 1 tall de salmó petit cuit al vapor ( 2′ 30”)

– Brots verds.

– Oli i sal 

Sopar lleuger: verdures al vapor i cuscus.

El cuscús és una forma lleugera i refrescant de menjar cereal. S’elabora a partir de la sèmola del blat dur (Triticum durum) que s’obté molent els grans de blat sencers fins a aconseguir una mena de farina gruixuda.

És fàcil de digerir: així com el gra de blat sencer és difícil de pair, el cuscús és, en canvi, un aliment més digestiu. La forma d’elaboració a partir de la trituració del gra, permet poder fruir d’un aliment nutritiu i molt ràpid de cuinar (en poc més de deu minuts la majoria de cuscús estan llestos); a més, com que és de gra petit, és molt fàcil de mastegar i pair, i és especialment adequat per a les persones grans i els infants.

Ingredients:

– Daus de carbassasopar carbassa

– xampinyons

– Bròcoli

– Cus cus integral i de producció ecològics

– Llimons

– Sal grossa

– Cúrcuma

– Oli d’oliva

Les verdures les fem al vapor, la carbassa necessita 5′ amb l’estoig LÉKUE, les altres 2′ aprox. Posem aigua a bullir i posem el cuscus 2′ a bullir, tanquem el foc i deixem repossar 2′ més. Emplatem com més us agradi i Cook&Eat

P.D: Hi ha varietats de cuscús adaptades a les persones amb problemes de tolerància al gluten o celiaquia:majoritàriament el cuscús s’elabora a partir del blat dur, però al mercat hi trobareu diferents cuscús fets a partir de sèmola d’altres varietats de blat (com el d’espelta o el kamut), que les persones sensibles al gluten del blat dur poden tolerar més fàcilment. I, fins i tot, disposeu de varietats aptes per a persones celíaques, com el d’arròs i blat de moro.

Magret d’anec

Ingredimagretents:

– 1 magret d’ànec

– el suc de 2 taronges

– 1 cullerada sopera de vinagre de jerez

– 1 cullerada petita de mel

– sal, pebre i romaní

Primer de tot fem el suc de taronja i el passem en una paella que s’acalenti lentament, afegim la mel, la sal, pebre i el romaní. Per últim afegim el vinagre i deixem que es redueixi lentament fins a formar un xarop. Reservem.

Fem el magret a la brasa ( si tenim l’oportunitat). Primer el sal pebrem i despres el posem a coure per la part del greix, Donem el tomb i en total deixem que es faci entre 5 i 7 minuts. Així la carn quedarà rosada per la part central.

Servim amb la reducció de taronja i posem sal grossa al final.

P.D Aquest magret el vaig comprar a la granja d’anecs de Preixana.

http://www.deliciesdelanec.com/