Hi ha més de 860 varietats diferents de carbassa, però a Catalunya en trobareu sobretot dues: la carbassa de rabequet, que és la de tota la vida; i la de violí, més petita, en forma de cacauet i més còmoda de tallar. Hi ha carbasses tot l’any, però de varietats i gustos diferents: les d’estiu, per exemple, són una mica més amargues que les d’hivern, que solen ser més dolces. Malgrat que els criteris varien en funció del tipus de carbassa, quan en compreu busqueu sempre exemplars ferms i amb la pell intacta: si és d’estiu, és millor triar-ne una de mida mitjana, tendra, però ben desenvolupada. Les més tendres tenen la pell brillant, suau i no gaire dura. Si és molt pesada no la compreu, vol dir que la carn és eixuta.
Ingredients:
– carabassa blanca d’estiu (també és pot utilitzar carabassó o altres verdures)
-Festucs
– Oli, mel i sal gruixuda
Una manera fresca de gaudir de menjar carabassa amb totes les seves propietats. La tallem amb mandolina amb pell i tot, ja que jo és gens gruixuda. Ho arreglem amb una vinagreta d’oli amb mel i festucs.
No espereu que tingui molt gust ja que aquesta varietat no és dolça com les carabasses d’hivern. Per això el contrast de la mel dolça amb el gust salat dels festucs, li dóna un aire especial.
uè aporta cada color en la nostra alimentació:
un plaer inconfundible el sabor del foc i de la llenya en aquestes hortalises. Sempre ho embolicava tot amb paper de diari, però aquesta vegada no vaig embolicar les albergínies, perquè havia llegit que així la carn queda més blanca i no agafa el color verd fosc; i si, va resultar cert.
rada i de les que tenim a casa.
Pinyacolada 